- Epai
terra DE Mares - www.espaiterrademares.blogspot.com
A
l’espai gratuït terra DE mares, ens trobem unes quantes mares i una doula per a
acompanyar-nos i poder comunicar sense por ni judicis les nostres necessitats,
sentiments i dubtes que ens venen en aquest moment tant especal com és el
post-part i la criança.
Els
canvis que experimentem com a mares cada vegada que parim, no sempre el podem
expressar i de vegades ens podem sentir soles o agobiades o amb la necessitat
de compartir. Per a això necessitem trobar-nos amb altres mares, en les
mateixes situacions perquè ens acollim, ens ajudem, ens apoderem com a dones i
com a mares, perquè aprofundim en coneixement i en gaudi.
Vine
a fer tribu, i ja veuràs!
Aquest
grup, sense saber-ho i sense nom, va néixer al Grup de lactància de Santa
Caterina, amb l’Anna Sanés, llevadora imprescindible per a totes nosaltres,
sens dubte. Allà hi anàvem un cop per setmana, als matins i muntàvem la
paradeta a la sala: estores, cotxets, mantetes, bolquers... ah, i els nostres
fills i filles!. Recordo que la rotllana era molt gran, amb tot tipus de mares,
de nens, de parts i d’idees, però allà ens miràvem unes a les altres, ens escoltàvem
i ens respectàvem. Llavors, sense saber-ho encara en aquell moment, vam
començar a fer tribu. Allà, quasi totes érem novates en això de tenir fills, i
si li sumes la manca de confiança que tenim actualment les dones en això de
parir i criar, encara es fa tot més gros, però quan entràvem a la sala, recordo
un sentiment de seguretat i tranquilitat que agrairé tota la vida.
Cada
vegada que alguna mare marxava, perquè s’incorporava a la feina o qualsevol
altra circumstància, fèiem un comiat com deu mana, un esmorzar per a tothom,
que amb l’excusa d’alletar sempre teníem molta gana. Però sembla que a unes
quantes no ens arrivaba mai aquest moment, i per sort el grup no es va omplir
tant com per haver de deixar el relleu. Però els nostres fills/es, teníen al
voltant del 4 mesos!, i com podeu imaginar, la lactància estava més que
instaurada. Així que amb molta pena però agraïdes d’haver pogut gaudir d’aquest
espai, vam fer un esmorzar conjunt unes quantes mares, per a acomiadar-nos.
Vam
decidir, que ens continuaríem veient cada setmana!. El parc del migdia va ser
una bona opció, i ja hi tornàvem a ser.. mantetes, joguinetes, bolquers i menjar
per a les mares, ja que continuàvem alletant. Podíem continuar parlant i
compartint l’evolució dels peques, amb els canvis que anaven fent. Moltes
coses, de debò, les que hem pogut solucionar nosaltres mateixes fent-nos costat
al voltant del menjar, el dormir, el tranport, els sentiments i la societat que
ens envolta, les malalties, el joc, la reincorporació a la feina, la lactància,
el plor, les nits, els dies, nosaltres, les nostres parelles, la roba i l’intercanvi
interminable de coniexements i experiències.
Finalment
va arribar l’hivern i no vam voler quedar a l’intempèrie. I el Centre Cívic
Sant Narcís ens va acollir, sense pensar-s’ho i ens va facilitar
l’acompanyament d’una altra persona, L’isabel vidal – doula. Aquí ens continuem
trobant, incansablement cada setmana, i amb la il·lusió de que es van
incorporant noves mares i nous nadons per a fer gran la nostra tribu.