dijous, 18 d’abril de 2013


- Epai terra DE Mares - www.espaiterrademares.blogspot.com


A l’espai gratuït terra DE mares, ens trobem unes quantes mares i una doula per a acompanyar-nos i poder comunicar sense por ni judicis les nostres necessitats, sentiments i dubtes que ens venen en aquest moment tant especal com és el post-part i la criança.
Els canvis que experimentem com a mares cada vegada que parim, no sempre el podem expressar i de vegades ens podem sentir soles o agobiades o amb la necessitat de compartir. Per a això necessitem trobar-nos amb altres mares, en les mateixes situacions perquè ens acollim, ens ajudem, ens apoderem com a dones i com a mares, perquè aprofundim en coneixement i en gaudi.
Vine a fer tribu, i ja veuràs!

Aquest grup, sense saber-ho i sense nom, va néixer al Grup de lactància de Santa Caterina, amb l’Anna Sanés, llevadora imprescindible per a totes nosaltres, sens dubte. Allà hi anàvem un cop per setmana, als matins i muntàvem la paradeta a la sala: estores, cotxets, mantetes, bolquers... ah, i els nostres fills i filles!. Recordo que la rotllana era molt gran, amb tot tipus de mares, de nens, de parts i d’idees, però allà ens miràvem unes a les altres, ens escoltàvem i ens respectàvem. Llavors, sense saber-ho encara en aquell moment, vam començar a fer tribu. Allà, quasi totes érem novates en això de tenir fills, i si li sumes la manca de confiança que tenim actualment les dones en això de parir i criar, encara es fa tot més gros, però quan entràvem a la sala, recordo un sentiment de seguretat i tranquilitat que agrairé tota la vida.
Cada vegada que alguna mare marxava, perquè s’incorporava a la feina o qualsevol altra circumstància, fèiem un comiat com deu mana, un esmorzar per a tothom, que amb l’excusa d’alletar sempre teníem molta gana. Però sembla que a unes quantes no ens arrivaba mai aquest moment, i per sort el grup no es va omplir tant com per haver de deixar el relleu. Però els nostres fills/es, teníen al voltant del 4 mesos!, i com podeu imaginar, la lactància estava més que instaurada. Així que amb molta pena però agraïdes d’haver pogut gaudir d’aquest espai, vam fer un esmorzar conjunt unes quantes mares, per a acomiadar-nos.
Vam decidir, que ens continuaríem veient cada setmana!. El parc del migdia va ser una bona opció, i ja hi tornàvem a ser.. mantetes, joguinetes, bolquers i menjar per a les mares, ja que continuàvem alletant. Podíem continuar parlant i compartint l’evolució dels peques, amb els canvis que anaven fent. Moltes coses, de debò, les que hem pogut solucionar nosaltres mateixes fent-nos costat al voltant del menjar, el dormir, el tranport, els sentiments i la societat que ens envolta, les malalties, el joc, la reincorporació a la feina, la lactància, el plor, les nits, els dies, nosaltres, les nostres parelles, la roba i l’intercanvi interminable de coniexements i experiències.
Finalment va arribar l’hivern i no vam voler quedar a l’intempèrie. I el Centre Cívic Sant Narcís ens va acollir, sense pensar-s’ho i ens va facilitar l’acompanyament d’una altra persona, L’isabel vidal – doula. Aquí ens continuem trobant, incansablement cada setmana, i amb la il·lusió de que es van incorporant noves mares i nous nadons per a fer gran la nostra tribu.